sindicats de l’altra banda

Comissions Obreres (CCOO) és una confederació sindical d’àmbit espanyol que agrupa diferents organitzacions territorials (ex. Comissions Obreres de Catalunya, Comissions Obreres d’Euskadi…) i les organitzacions federatives o sectorials (Federació de Serveis a la Ciutadania, Federació d’Indústria…) de les comissions obreres d’Espanya.

És una organització que es va fundar majoritàriament amb militants del Partit Comunista d’Espanya (PCE), (del PSUC i d’altres organitzacions polítiques d’esquerra a Catalunya) amb els de les organitzacions obreres catòliques, com la Hermandad Obrera de Acción Católica (HOAC) i la Joventut Obrera Cristiana (JOC) i amb d’altres sense cap afiliació política. Posteriorment ha evolucionat cap a un sindicalisme de classe independent de qualsevol partit polític. Actualment, Comissions Obreres és el principal sindicat espanyol, amb més d’1.000.000 d’afiliats, seguit per la Unió General de Treballadors (UGT) i la Unió Sindical Obrera (USO).(Viquipèdia)

La Confederació General del Treball (CGT) és una organització sindical anarquista amb implantació a Espanya creada l’any 1989 com a conseqüència d’un procés judicial entre dues faccions de la CNT. El grup anomenat fins llavors CNT-Renovada o CNT-Congrés de València, constituït l’any 1979, va perdre el plet amb l’altre sector i amb ell el dret a l’ús de les sigles històriques del sindicat. (Viquipèdia)

La UGT de Catalunya és el sindicat català vinculat organitzativament a la Unió General de Treballadors (UGT), d’orientació originalment socialista  

(Viquipèdia)

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical d’estructura confederal d’ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d’octubre de 1910.[2] Va ser el major sindicat obrer a Espanya i actualment resta la principal organització anarquista del país, i l’única anarcosindicalista adherida a l’Associació Internacional de Treballadors

(Viquipèdia)

La Coordinadora Obrera Sindical (COS) és un sindicat nacional i de classe sorgit el 1987. Es defineix com: «Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans».

L’any 1987 la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya fou formalment dissolta per integrar-se en la Confederació Sindical Catalana, però una part de la seva militància va fundar la Coordinadora Obrera Sindical[1] (COS) que va obtenir el suport dels grups de l’Esquerra Independentista. S’hi van integrar el Col·lectiu d’Obrers en Lluita.[2]

L’organització va celebrar el seu primer congrés el 1990. El 1992 va entrar en crisi que no va superar fins al 1999. Els darrers anys ha experimentat un lleuger creixement. És considerada la sectorial laboral per tota l’Esquerra Independentista.[3]

Forma part del Coordinadora Unitària Sindical de Catalunya juntament amb altres sindicats.[4]

Fou un dels quatre sindicats (juntament amb CGT, CNT i Solidaritat Obrera) que convocà a la vaga general, el 27 de gener de 2011 a Catalunya, en protesta per l’allargament de l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys.[5] Aquests acord fou sotscrit per la patronal, el govern espanyol (PSOE) i els sindicats afins (CCOO i UGT).[5]

Des de l’any 2012, també té presència a Transports Metropolitans de Barcelona, Universitat de Barcelona, ensenyament secundari i primari, sector del lleure i Bombers de la Generalitat de Catalunya.

(Viquipèdia)

d’això, entrà a formar part de CGT, actualment forma part del sindicat Co.Bas i és secretari d’acció sindical a Tarragona. S’autodefineix com una unió
(Viquipèdia)

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) és el sindicat estudiantil de referència del moviment de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans.[1]

Des de la seva fundació l’any 2006, declara com a objectiu «la construcció d’un marc educatiu pels Països Catalans, des d’una òptica d’esquerres» i reivindica «l’ensenyament públic, popular, català, antipatriarcal i de qualitat».[1][2] Fruit de la seva activitat revolucionària, els seus actes han estat amenaçats de censura,[3] i la seva militància ha patit identificacions,[4] insults i empentes,[5] detencions policials[6][7][8] i expulsions de la universitat.[9]

(Viquipèdia)

Imprimer cet article Télécharger cet article

Laisser un commentaire

Votre adresse de messagerie ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *